Una turista anglesa mor de ràbia després de que la mossegués un gos

Una turista anglesa que havia viatjat al Marroc, Yvonne Ford, ha mort aquesta setmana de ràbia després d’haver estat mossegada per un gos durant les seves vacances, segons ha confirmat l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA).

La seva filla, Robyn Ford, ha explicat a la xarxa social Facebook que la seva mare “va ser esgarrapada de forma lleu per un cadell al Marroc” el mes de febrer passat, quan la família va viatjar fins al nord d’Àfrica per gaudir de les vacances.

“En aquell moment, no va pensar que això li pogués causar cap dany i no li va donar gaire importància”, ha explicat Robyn. Sense saber-ho, s’havia contagiat de ràbia, una malaltia zoonòtica viral, aguda i infecciosa per a la qual no hi ha cura una vegada comença a manifestar-se.

En el 99% dels casos, la transmissió es dona d’un animal infectat a un ésser humà a través de mossegades, esgarrapades o contacte directe a través de mucoses. Els símptomes van trigar a arribar per a Robyn, però “fa dues setmanes es va posar malalta, va començar amb un mal de cap i va continuar amb la pèrdua de la seva habilitat de caminar, parlar, dormir, empassar. Va acabar morta”, ha explicat la seva filla.

La ràbia triga de mitjana entre dos i tres mesos a manifestar-se, encara que el període d’incubació pot oscil·lar entre una setmana i un any depenent de factors com el lloc per on entra el virus i la quantitat d’aquests.

Si es rep una vacuna antiràbica abans que comencin els símptomes, l’eficàcia és propera al 100%, però un cop la malaltia es manifesta, és pràcticament mortal.

No hi ha un tractament per a la ràbia un cop apareixen els símptomes, més enllà d’un mecanisme conegut com el “protocol de Milwaukee”, que deixa en coma el pacient i li administra medicaments antivirals. Aquest només ha funcionat amb un nombre molt reduït de persones, entre 7 i 15.

Des de UKHSA, la doctora Katherine Russel, directora d’Infeccions Emergents i Zoonosis, ha donat el condol als familiars de Robyn Ford. Tot i que “no hi ha risc per al públic general”, els sanitaris i familiars que van estar en contacte amb la dona han estat posats en quarantena per precaució.

SENSE CASOS DE RÀBIA DES DE 1902

La ràbia és una malaltia força comuna al món, però està pràcticament erradicada al continent europeu. La presència de la ràbia en animals salvatges durant els darrers anys s’ha concentrat als països bàltics i d’Europa de l’Est.

De fet a Bulgària, Romania, Lituània, Letònia, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Finlàndia, a més de països com Itàlia i Grècia, on la malaltia ha reaparegut. Espanya, en canvi, porta lliure de ràbia des del 1978. La guineu vermella, el gos l’os rentador i la ratapinyada són els principals reservoris del virus a Europa.

El Regne Unit no ha reportat cap cas autòcton de ràbia des de l’any 1902, tot i que s’han confirmat 6 casos importats entre l’any 2000 i el 2024.

En aquest èxit de control, la vacunació ha tingut un paper primordial. En humans, hi ha tres vacunes antiràbiques que es poden utilitzar abans de l’exposició al virus en població de risc, com ara el personal de laboratori o professionals que puguin estar en contacte directe amb animals infectats. També es recomana per a viatgers que vagin a visitar països amb una alta incidència.

Sense inoculació prèvia, la vacuna es pot administrar després de la mossegada d’un animal i és efectiva a taxes superiors al 99%.

Les autoritats sanitàries insisteixen que la vacunació ha de ser urgent perquè el virus no arribi al sistema nerviós central. Si es creu que s’ha estat en contacte amb un animal infectat per la ràbia, cal netejar la ferida minuciosament amb aigua i sabó durant almenys 15 minuts, administrar la vacunació antiràbica completa i, en alguns casos, administrar immunoglobulina antiràbica o anticossos monoclonals a la ferida.